Melangia.

Hola m'estic aficionant a escriure en el bloc, no se si es per necessitat o per vici. Porto molts any compartint sensacions amb un llapis i un bloc i ara he descobert aquesta nova manera d'expressar-me, potser el fet de compartir em dona un grau mes d'interès, espero que això no limiti la meva espontaneïtat.
Es dissabte, fa fred i plou, començo una quinzena d'absència, el meu company ha marxat com cada mes, quinze dies aquí i quinze dies a França. No es nou, fa temps que vàrem comprometre aquests dies a una persona que necessita companyia i ell i el seu germà, alternativament, els comparteixen amb ella. No es fàcil però es per nosaltres un repta, una parella ,a vegades, després d'una proba així, es consolida o també te el perill que sigui al contrari. Portem quatre anys d'aquest pacte, em passat mes probes...., malalties, operacions i em trobat un punt de confiança, de lluita i d'amistat que encara ha millorat la relació. Tenim un racó de somni on ens evadim i ens recarrega  les piles per tirar endavant. Però tenia que compartir la melangia que m'envaeix, no puc evitar-ho. A vegades faig broma i per superar els moments, em dic i dic. "Apa ha arribat la tranquil·litat ". Be, mes que tranquil·litat, es un altra manera de fer, un altre forma de plantejar el dia a dia i evidentment, de gaudir de moments en soledat que també em son mol grats. Quan arribes a acceptar la realitat, veus que de tot se'n pot treure profit.