Han passat uns dies des de que vaig tornar del viatge que vàrem fer un grup de companys de la Universitat de l'experiència.
Tot va començar quan una de les companyes del curs va comentar que seria bo poder fer una sortida junts, alguns vam creure que fer un petit viatge, podia ser una nova experiència per viure uns moments lúdics i que segur que ens serien positius. Es van començar a proposar diferents itineraris, semblava que dels triats prenia força anar a Portugal, després d'alguns contactes amb agències, la data que la coordinadora ens havia guardat, s'acostava i havíem de decidir. El viatge a Portugal era complicat ja que representava moltes hores d'autobús, mirant el catàleg que teniem, vam veure que sortia un viatge a Cantabria i País Basc a un preu molt interessant, així que un grup vàrem consensuar anar i deixar el viatge a Portugal o al sud de França per després de la finalització del curs.
Va arribar el dia i la veritat es que semblàvem adolescents, onze majors de 55 anys plens d'il·lusió, feia dies que des de un grup de whatsapp ens enviàvem missatges fent plans i esperant que arribés per fi el dia.
A les set del dematí del diumenge dia 23 de març, estàvem tots a la parada de Sants per agafar l'autobús. Anàvem deu dones i un home, inclús això era una situació atípica que ens creava curiositat, tampoc entre nosaltres havia molta relació i estàvem desitjant veure com aniria la convivència. Rèiem, i rèiem des del primer moment i això presagiava bones vibracions entre nosaltres, tots diferents però respectuosos amb les diferencies. L'autocar era còmode, gran i ocupàvem només 23 places, fins i tot això va ser motiu de diversió, canvis de seient i complicitats, riure, comentar i fer fotos. Tot això i encara, com qui diu, no havíem sortit de Catalunya...
Desprès de recollir una parella a Lleida, seguim viatge fins l'hora de dinar, passat Saragossa, quan vàrem arribar feia poc que havia nevat i va ser un nou motiu de comentaris ja que no era un paisatge que pensàvem trobar. Dinar regular però primer àpat compartit dels molts que ens esperaven.
A les cinc mes o menys arribàvem al hotel Varadero a Noja, entre Bilbao i Santander, senzill però correcte, però de cap manera un quatre estrelles. Desprès de distribuir-nos a les habitacions, a fer un passeig pel poble i a la platja, era marea baixa i el paisatge semblava lunar. Fotos i caminada per recuperar mobilitat, ens va fer agafar gana per sopar. Teniem una taula parada per onze, cosa que ens va complaure i així va ser durant tots els dies.
Dilluns, pel matí a Castro Urdiales i Laredo, dos viles marineres molt maques i pintoresques, típiques de Cantàbria i que van fer treure fum a càmeres de fotos i mòbils. Poc temps per visitar però ja vàrem fer el primer tast de pinxos i vinet, abans de sortir de Laredo, rumb al hotel a dinar i a la tarda Santander. Ciutat bonica i molt senyorial que ens va agradar i vam recórrer, una part en grup i l'altre pel nostre compte.
Faig un apartat per comentar que la guia era una noia típicament càntabra en el parlar i una mica prepotent en les formes, al principi no ens ho va semblar però al final ja estàvem una mica saturats. Però hem de reconèixer que ens va donar moltes explicacions detallades de tot el que veiem.
Després de Santander a sopar i com molts dies a fer una mica de gresca a la cafeteria i desprès a dormir ja que a l'endemà ens despertaven d'hora.
Dimarts, anàvem a Bilbao i a veure el Guggenheim , a la tarda teniem lliure i vam decidir quedar-nos per la ciutat i tornar a la tarda al museu. Aquí si que ens va passar de tot, pluja i vent exagerats, problema amb els tiquets del bus que ens havia de dur a Laredo i on havíem d'enllaçar amb un altre que ens duria a Noja, be no vam poder tornar al museu, ens varem mullar com polls i alguns paraigües es van quedar a les papereres de Bilbao, vam agafar el bus però va sortir tard , en aquell moment no érem conscients que podíem perdre el bus de Noja , crèiem innocentment que enllaçaríem tranquil·lament, però no, quan arribem a l'estació ja havia marxat, se'ns va posar cara de "no pot ser". Havíem de restar allà fins les nou que sortia el proper bus a Noja..... El noi de la taquilla va ser bombardejat per nosaltres, una i un altra vegada i fins i tot érem com un mal son per ell, li preguntàvem tants cops que crec que va arribar a pensar que estàvem una mica "turutes" perquè a mes no paràvem de riure i riure..... Be vist lo vist, ens vam decidir a posar remei prenent alguna cosa per fer temps i apa a riure i a comentar i a aprofitar els moments. Quan va ser l'hora estàvem a la parada esperant no perdre l'últim bus. Al arribar i desprès de fer els comentaris i de riure i riure a dormir, el dia següent era lliure i volíem anar a Santoña pel matí.
Dimecres, Santoña pel nostre compte. Ens va encantar, plovia però després d'una estona va parar i inclús va sortir el sol, abans d'agafar el bus de tornada vam trobar un bar amb uns pinxos boníssims i ens vàrem treure de nou el ventre de penes, una vegada mes, després, al arribar al hotel no ens preocupava dinar menys, "que nos quiten lo bailao" era el nostre lema. A la tarda amb calma i fent una passejada ens vam arribar fins l'altre platja del poble que era una mica mes lluny i així fèiem una mica d'exercici per baixar els pinxos, ens va encantar, va anar molt be i les fotografies continuaven a dreta i esquerra, va haver un moment que ens vàrem separar en dos grups, be en tres al final i quan vam arribar al hotel estàvem cansats però contents. Sopar i alguns a ballar en una sala que només i havia la música posada sense ningú, després a dormir perquè al endemà anàvem a Comillas i Santillana del Mar.
Dijous, Comillas que ens va sorprendre pels seus monuments i la casa que va fer Gaudí dita el Capricho, encara que la guia no ens va alen-tar a entrar a veure-la, dos companyes i jo si hi vam anar i va ser el millor que podíem haver fet, es una passada, ens va agradar molt i vam fer fotos d'un lloc impensable de la costa cantàbrica . Després cap a Santillana del mar que es un poble molt pintoresc i turístic que paradoxalment no te mar a prop. Seguidament al hotel a dinar i a la tarda teniem lliure i vàrem demanar que ja que l'autocar, amb alguns companys de viatge, anava a Isla i semblava un poble pintoresc, si ens podien deixar allà i després tornaríem caminant. Així va ser i ja ens veus a Isla que no estava malament però no era per tirar coets, així que com no sabíem el que trigaríem per tornar, ràpidament ens vam posar en ruta, no teniem molt clar el camí de tornada però, camina que camina i preguntant vam trobar el camí i un munt de fauna pels, voltants. Un ase, porquets vietnamites, un paó reial, ovelles, cavalls..... Fotos i mes fotos i riure i mes riure fins que vam arribar a Noja i al hotel.
Divendres San Sebastian i Zarauz, una passada, una i l'altra ciutat, he de confessar que per a mi San Sebastian es una de les ciutats mes estimades, que conec bastant, però que no em canso de visitar, com no vaig fer de cicerone per entrar al " barrio viejo " i ens varem posar tebis de pinxos i xacoli, després vàrem anar per dins fins al port i la Conxa i de nou cap l'autocar per anar a dinar, ho vam fer al antiguo a un lloc que ens van donar força be de dinar i després rumb a Zarauz, allà es va quedar, després de la visita, la Rosa Mari a casa d'uns parents, vàrem fer una passejada per tot el poble i la platja on ens va fer, el nostre company Koldo, unes fotos al costat d'una caragola i que han sortit molt maques. Després tornada al hotel una mica tristes ja que l'endemà ja sortíem rumb a Barcelona.
Resumint, va ser un viatge molt interessant pel que vam veure, per la relació que s'ha establert entre nosaltres, per diferents moments i conflictes que hem superat i sobretot pel fart de riure i gaudir, que han fet que siguem un grup d'amics a mes de companys. La il·lusió que teniem per fer aquest viatge crec que tenia raó de ser i jo particularment he aprés moltes coses i sobretot a entendre i acceptar la manera de ser de tothom i respectar i compartir amb aquesta mateixa il·lusió cada dia.
Hem rebut moltes fotografies i encara ens han fet reviure amb mes força els moments viscuts i les moltes anècdotes d'un viatge inoblidable.
